|
|
|
|
Què són? | Com es nomenen?
| Si ens donen la fórmula
| Si ens donen el nom | Exemples
| Exercicis
|
|
|
|
Introducció |
Els sucs gàstrics són uns líquids clars segregats en abundància per nombroses glàndules microscòpiques repartides per la mucosa del estómac. Els sucs gàstrics contenen:
1) Aigua
2) Àcid clorhídric
3) Enzims: pepsina, renina gàstrica i lipasa gàstrica.
A l'estómac es produeix la gastrina, una hormona que va a la sang per després tornar i estimular la producció dels sucs gàstrics (la histamina també té aquest efecte). La seva funció és actuar principalment sobre la digestió de les proteïnes, per efecte dels enzims pepsina i renina, per a ajudar l’absorció dels nutrients en l'intestí prim. Les cèl·lules parietals produeixen àcid clorhídric (HCl) que activa a l'enzima pepsinògen que posteriorment es transforma en pepinsa.
Per a la presència del àcid clorhídric el pH pren un valer entre u i dos. Aquest medi àcid facilita la degradació (hidròlisis) de les proteïnes per a convertir-les en unitats mes petites.
|
|
|
|
Sucs gàstrics i digestió |
|
|
Què són?
|
|
Són combinacions del hidrogen amb els calcògens (grup 16) i els halògens (grup 17).
L'hidrogen actua amb el número d'oxidació +1, i són els únics compostos binaris
d'hidrogen on aquest es formula a
l'esquerra.
|
|
|
Com es nomenen?
|
|
Es formula el no metall acabat en “-ur”
seguit de “de” i la paraula “hidrogen”. També es poden formular amb
l'arrel de l'element que acompanya al hidrogen i el sufix "-à".
NOMETALL-ur de hidrogen
Aquests compostos es diuen hidràcids perquè tenen la propietat que, al dissoldre's en aigua donen dissolucions
àcides, és a dir, donen hidrogen amb facilitat. Aquesta característica es marca amb el subíndex (aq) indicant dissolució aquosa.
En aquest cas es formulen amb la paraula “àcid” i el nom del no metall acabat en
" -hídric".
Àcid NOMETALL-hídric
|
|
|
|
Si ens donen la fórmula
|
|
A la fórmula:Es nomena el no metall acabat en “-ur”.
A la fórmula: Si està en dissolució aquosa s'escriu com “àcid” i el nom del no metall acabat en
-hídric.
|
|
|
|
Si ens donen el nom
|
|
Al nom:
El número d'hidrògens ha de coincidir amb el número d'oxidació del no metall.
Al nom:
El número d'hidrògens ha de coincidir amb el número d'oxidació del no metall.
|
|
|
|
Exemples
|
|
Dintre d'aquest grup també podem formular el HCN que presenta un hidrogen àcid unit al grup cianur que conté un triple enllaç. Es formula com cianur d'hidrogen, i en la dissolució àcid cianhídric.
| |
Nom sistemàtic
|
|
Nom en una dissolució aquosa
|
| HF |
Fluorur d'hidrogen o fluorà |
HF(aq) |
Àcid fluorhídric |
| HCl |
Clorur d'hidrogen o clorà |
HCl(aq) |
Àcid clorhídric |
| HBr |
Bromur d'hidrogen o bromà |
HBr(aq) |
Àcid bromhídric |
| HI |
Iodur d'hidrogen o iodà |
HI(aq) |
Àcid iodhídric |
| H2S |
Sulfur d'hidrogen o sulfà |
H2S(aq) |
Àcid sulfhídric |
| H2Se |
Selenur d'hidrogen o selenà |
H2Se(aq) |
Àcid selenhídric |
| H2Te |
Tel·lurur d'hidrogen o
tel·là |
H2Te(aq) |
Àcid
tel·lurhídric |
| HCN |
Cianur d'hidrogen |
HCN(aq) |
Àcid cianhídric |
|
|
|
|
Exercicis
|
|
En Fórmules tens un exercici per escriure els noms d'aquestes
substàncies i comprovar els resultats. També tens
la solució de
l'exercici.
En Noms tens un exercici per a escriure les
fórmules d'aquestes
substàncies i comprovar els resultats. Les
fórmules les has
d'introduir sense subíndexs, per exemple aigua = H2O.
També tens la
solució de l'exercici.
   
|
