Reben aquest nom a causa de les olors intenses, normalment agradables,
que tenen la majoria d'ells. El nom genèric dels
hidrocarburs aromàtics mono i policíclics
és "arè" i els radicals que se'n deriven s'anomenen radicals "aril". Tots es poden considerar derivats del
benzè, que és una molècula
cíclica, de forma hexagonal i amb un ordre
d'enllaç intermedi entre un enllaç senzill i un
enllaç doble. Experimentalment es comprova que els sis
enllaços són equivalents, per això la
molècula de benzè es representa com una
estructura ressonant entre les dues fórmules proposades per
Kekulé, el 1865, segons l'esquema següent:
-
Quan el benzè porta un radical, s'anomena primer aquest
radical seguit de la paraula "-benzè".
 |
| clorobenzè, metilbenzè (toluè) i
nitrobenzè
|
-
Si hi ha dos radicals, s'indica la seva posició relativa
dintre de l'anell benzènic mitjançant els
números 1,2; 1,3 o 1,4, de manera que el número 1
correspon al sustituent més important. Tanmateix, en aquests
casos es continuen fent servir els prefixos "orto", "meta" i "para" per
indicar aquestes mateixes posicions del segon sustituent.
 |
1,2-dimetilbenzè, (o-dimetilbenzè) o
(o-xilè)
1,3-dimetilbenzè, (m-dimetilbenzè) o
(m-xilè)
1,4-dimetilbenzè, (p-dimetilbenzè) o
(p-xilè)
|
-
Si hi ha més de dos sustituents, es numeren de manera que
rebin les fites més baixes, i s'ordenen per ordre
alfabètic. En cas que hi hagi diverses opcions, la
numeració es fa segons l'ordre alfabètic dels
radicals.
|
| 1-etil-2,5-dimetil-4-propilbenzè |
-
Quan el benzè actua com a radical d'una altra cadena, es fa
servir el nom de "fenil".
 |
| 4-etil-1,6-difenil-2-metilhexà |
|
