Per a la seva nomenclatura emprarem la:
Nomenclatura estequiomètrica:
consisteix a posar un prefix que ens indiqui el nombre d'oxigens davant de la paraula “òxid”, seguida de “de” i el nombre del no metall amb un prefix que ens indiqui el nombre d'àtoms d'aquell no metall.
Els prefixos que designen el número d'àtoms
són:
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
10 |
11 |
12 |
mono- |
di- |
tri- |
tetra- |
penta- |
hexa- |
hepta- |
octa- |
nona- |
deca- |
undeca- |
dodeca- |
Prefix-òxid de prefix-NOMETALL
El prefix mono- només s'utilitza abans que “òxid” i quan els coeficients estequiomètrics siguin 1:1.
La IUPAC també accepta la nomenclatura d'Stock per aquests òxids, encara que és preferible utilitzar la nomenclatura estequiomètrica sempre que hi hagin només àtoms no metal·lics i la d'Stock quan hi hagi metalls i no metalls
|