Oxosals àcides

 
Què són? Com es nomenen?  |  Si ens donen la fórmula  |  Si ens donen el nom  |  Exemples  |  Nomenclatura sistemàtica de la IUPAC  |  Exercicis 
   

Introducció

      
Les estalactites es formen per la deposició del carbonat de calci, entre altres minerals, que estan dissolts amb l'aigua mineralitzada que es filtra.
La roca calcàrea és el carbonat de calci, que es dissolt per l'aigua que conté diòxid de carboni formant una dissolució d'hidrogencarbonat de calci. La formula química d'aquesta reacció és:

CaCO3 (s) + H2O (l) + CO2 (aq) → Ca (HCO3)2 (aq) 

Aquesta dissolució es mou a través de la roca fins arribar a un extrem i, si es troba al sostre de la cova, goteja. Quan la dissolució entra en contacte amb l'aire la reacció quimica s'inverteix i les partícules de carbonat de calci es dipositen. La inversió de la reacció és:

Ca (HCO3)2 (aq) → CaCO3 (s) + H2O (l) + CO2 (aq) 

Una taxa de creixement de 0,13mm l'any.

As Covas do Rei Cintolo - Mondoñedo - Lugo - Galicia - España

 

Què són?

    Els oxoàcids amb més d'un hidrogen no cedeixen tots amb la mateixa facilitat. Es formen ions que encara contenen àtoms d'H. Aquestos ions es poden combinar amb cations donant lloc a sals àcides.

Com es nomenen?

    Es formulen igual que les sals neutres, afegint els prefixos hidrogen- o dihidrogen- davant del nom de la sal neutra corresponent.

Si ens donen la fórmula

    A la formula:   NaHCO3

a) Diassociem la sal pels seus ions. A través de la càrrega del catió (ió positiu) deduim la càrrega de l'anió (ió negatiu).
b) Deduim el número d'oxidació de l'àtom central, sabent que el oxigen té nombre d'oxidació -2 i l'hidrogen +1.
c) S'ha de recordar els números d'oxidació amb els que poden actuar els elements centrals, i asignar prefixos i sufixos.

Es segueix la nomenclatura d'Stock, així que si el metall pot tenir uns altres números d'oxidació s'ha d'indicar entre parèntesi quin utilitza el compost.

Si ens donen el nom

    Al nom: Hidrogensulfit de sodi

a) Indicar quin és el catió. De tenir-ne més d'un, ens ho indicaràn amb la nomenclatura d'Stock. I deduir per els prefixos i sufixos el número d'oxidació de l'element central que participa en l'anió:
b) Forumlar l'oxoàcid de S+4
c) Deduir l'anió a partir de l'àcid. L'anió queda amb tantes càrregues negatives com hidrogens perd l'àcid. S'ha d'escriure el compost de forma que sigui electricament neutre, posant els coeficients estequiomètrics que ens indiquin el nombre de cations i anions que participen a la fòrmula.

 

Exemples

 

  Catió Anió

Nom

NaHCO3 Na+ HCO3- Hidrogencarbonat de sodi
Fe(HSO4)3 Fe+3 HSO4- Hidrogensulfat de ferro(III)
Ca(HSO3)2 Ca+2 HSO3- Hidrogensulfit de calci
Ca(H2PO4)2 Ca+2 H2PO4- Dihidrogenfosfat de calci
K2HPO4 K+ HPO4-2 Hidrogenfosfat de potassi

 

Nomenclatura sistemàtica de la IUPAC

      Al igual que amb els oxoàcids utilitzem dues nomenclatures: la d'addició i la d'hidrogen.

      Nomenclatura d'addició dels anions: es basa en l'estructura dels anions, formulant de forma diferent els oxígens que estan units als hidrògens àcids (hidroxid), els oxígens units únicament a l'element central (oxid). Cadscún d'aquests noms s'acompanya els prefixos corresponents: di-, tri-, tetra-... I es formulen per orde alfabètic seguits del nom de l'àtom central acabat en -at, i entre parèntesis la càrrega del anió, segons el sistema d'Ewens-Bassett.)

      Nomenclatura d'hidrogen dels anions: es basa en formular amb un prefix: di-, tri-, tetra-... Els hidrogens i entre parèntesis els àtoms que participen en l'anió seguit de l'element central acabat en “-at”, entre parèntesis la càrrega del catió, segons el sistema d'Ewens-Bassett

Anió

Nomenclatura d'addició

Nomenclatura d'hidrogen

 HCO3-  Hidroxidioxidcarbonat(1-)  Hidrogen(trioxidcarbonat)(1-)
 H2PO4-  Dihidroxidioxidfosfat(1-)  Dihidrogen(tetraoxidfosfat)(1-)
 HPO42-  Hidroxidtrioxidfosfat(2-)  Hidrogen(tetraoxidfosfat)(2-)
 HSO3-  Hidroxidioxidsulfat(1-)  Hidrogen(trioxidsulfat)(1-)
 HSO4-  Hidroxidtrioxidsulfat(1-)  Hidrogen(tetraoxidsulfat)(1-)
 HSeO3-  Hidroxidioxidseleniat(1-)  Hidrogen(trioxidseleniat)(1-)
 HSeO4-  Hidroxidtrioxidseleniat(1-)  Hidrogen(tetraoxidseleniat)(1-)

       Nomenclatura d'addició de sals: S'escriu el nom de l'anió seguit del nom del catió, amb la càrrega seguint el sistema d'Ewens-Bassett amb cations sense un número d'oxidació fix.

      Nomenclatura d'hidrogen de sals: S'escriu el nom de l'anió sense càrrega. Amb els prefixos bis, tris..., si és necessari, que ens mostrin la repetició de l'anió poliatòmic. Després va el catió, amb els prefixos di-, tri-, tetra-... que ens mostrin la repetició del catió.

Sal

Nomenclatura d'addició

Nomenclatura d'hidrogen

 NaHCO3  Hidroxidioxidcarbonat(1-) de sodi  Hidrogen(trioxidcarbonat) de sodi
 Ca(H2PO4)2  Dihidroxidioxidfosfat(1-) de calci  Bis[dihidrogen(tetraoxidfosfat)] de calci
 K2HPO4  Hidroxidtrioxidfosfat(2-) de potassi  Hidrogen(tetraoxidfosfat) de dipotassi
 Fe(HSO3)2  Hidroxidioxidsulfat(1-) de ferro(2+)  Bis[hidrogen(trioxidsulfat)] de ferro
 AgHSO4  Hidroxidtrioxidsulfat(1-) de plata  Hidrogen(tetraoxidulfat) de plata
 Ba(HSeO3)2  Hidroxidioxidseleniat(1-) de bari  Bis[hidrogen(trioxoseleniat)] de bari
 Fe(HSeO4)3  Hidroxidtrioxidseleniat(1-) de ferro(3+)  Tris[hidrogen(tetraoxidseleniat)] de ferro

 

Exercicis

En Fórmules tens un exercici per escriure els noms d'aquestes substàncies i comprovar els resultats. També tens la solució de l'exercici.

En Noms tens un exercici per a escriure les fórmules d'aquestes substàncies i comprovar els resultats. Les fórmules les has d'introduir sense subíndexs, per exemple aigua = H2O. També tens la solució de l'exercici.

Fórmules 1 Noms 1 Fórmules 2 Noms 2 Fórmules IUPAC 1 Noms IUPAC 1 Fórmules IUPAC 2 Noms IUPAC 2

 


Inici | Introducció | Nombre d'oxidació | Mecànica del procés de formulació | Tipus de substàncies | Substàncies simples | Òxids de metalls | Òxids de no metalls | Compostos metall – no metall | Compostos no metall - no metall | Hidrurs | Hidràcids | H amb no metall | Hidròxids | Oxoàcids | Oxosals neutres | Oxosals àcides | Exercicis | Taula Periòdica | Links
Autor de la web:
Traducció al català:  Adrià Garcia  IES d'Almenar. Almenar (Lleida)
 

Si aquesta web t'ha resultat útil, t'agraeixo que la facis conèixer als teus amics, o al teu alumnat.
També agrairia que posessis un enllaç a aquesta web desde la pàgina del teu centre. Gràcies per la teva col·laboració.   
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
WWW.ALONSOFORMULA.COM
Formulación Inorgánica  Formulación Orgánica 
Formulación Inorgánica  Formulación Orgánica 
Formulació Inorgánica  Formulació Orgánica 
Ezorganikoaren Formulazioa  Nomenclature of Inorganic Q. 
Física y Química de ESO  Física e Química de ESO 
FQ de 1º de Bachillerato  FQ de 1º de Bacharelato 
Química de 2º de Bachillerato  Prácticas de Química